Què és el síndrome del túnel carpià?

El túnel carpià és un pas estret a nivell del canell format per lligaments (part superior) i os (part inferior). El nervi medià i els tendons que enllacen els dits amb els músculs de l’avantbraç passen a través d’aquest estret túnel.

El síndrome del túnel carpià, també conegut com atrapament del nervi medià, té lloc quan el nervi medià és pressionat degut a la inflamació dels tendons i lligament del túnel carpià. El nervi medià controla la part sensorial de la cara posterior dels dits de la mà, i també dóna impuls a alguns músculs de la mà que afecten el moviment dels dits.

Símptomes del túnel carpià

• Els símptomes solen començar gradualment, amb sensació d’adormiment, dolor, cremor, formigueig del palmell de la mà i els dits (sobretot el polze, índex i el cor).
• Pot afectar una o les dues mans.
• Els símptomes solen aparèixer durant la nit.
• Sensació d’inflor dels dits.
• Debilitat de la mà i el canell.
• Despertars nocturns amb sensació d’adormiment.
• Si no es tracta a temps, es pot provocar una lesió irreversible del nervi i un deteriorament permanent del teixit muscular.

Tractament del túnel carpià amb acupuntura

Segons la perspectiva de la medicina oriental, el síndrome del túnel carpià és degut a una interrupció del flux d’energia (qi) i sang (xue) a les mans, juntament amb humitat i fred que han penetrat als músculs i lligaments del canell.

En base a un diagnòstic personalitzat es seleccionen els punts d’acupuntura més indicats. El tractament d’acupuntura es sol complementar amb estiraments específics del lligament del túnel carpià i complements nutricionals per regenerar el nervi (com la vit B).

Punts d’acupuntura per tractar el síndrome del túnel carpià

6 MC (nei guan)
7 MC (da ling)
8 MC (lao gong)
5 TR (wai guan)
21 VB (jing jiang): aquest punt situat al trapezi, es selecciona si els símptomes són bilaterals i s’acompanyen de rigidesa cervical o mal de cap.

A més de reduir la inflamació i el dolor, l’acupuntura també es focalitza a altres problemes que sovint acompanyen el síndrome del túnel carpià, com són el mal de cap, dolor cervical, insomni o el restrenyiment.

El tractament d’acupuntura també pot tenir en compte altres patologies que contribueixen al desenvolupament del síndrome del túnel carpià, com són la obesitat, artritis reumatoide, tiroides, diabetis, canvis hormonals de l’embaràs i la menopausa.

Per a més informació contacteu amb nosaltres a través del formulari de contacte o trucant al telèfon 639 572 647.

Els Anti Inflamatoris No Esteroideus (AINE) són un grup de fàrmacs principalment antiinflamatoris, analgèsics i antipirètics que reduieixen els símptomes de la inflamació, el dolor i la febre. Entre ells s’hi troben l’aspirina, el paracetamol i l’ibuprofè.

Els AINE’s tenen uns quants efectes secundaris ben coneguts com poden ser la irritació gàstrica o la sobrecàrrega del fetge, mentre que l’acupuntura no té virtualment cap efecte secundari. El funcionament de l’acupuntura alhora de tractar els dolor articulars i musculars és totalment diferent al dels antiinflamatoris.

La major part de la medicació antiinflamatòria té uns resultats excel·lents en quant alleugerar el dolor a curt termini, al bloquejar la producció de les substàncies causants del dolor anomenades prostaglandines.  A més de produir dolor, no obstant, les prostaglandines són potents vasodilatadors que incrementen la circulació. Bloquejant la producció de les prostaglandines disminuirà la sensibilitat al dolor, però també disminuirà l’aportació de sang als músculs i a les articulacions, creant problemes i prolongant la recuperació.

L’acupuntura, juntament amb les tècniques relacionades, actua de forma totalment oposada. La finalitat del tractament és incrementar el reg sanguini, especialment a l’àrea on es localitza el dolor. Aquest objectiu s’aconsegueix regulant el sistema nerviós autònom (el qual és responsable del correcte funcionament dels òrgans interns, regula la circulació de sang i controla els mecanismes relaxants dels teixits), usant tècniques específiques d’acupuntura. Quant la circulació en els teixits millora, la musculatura es relaxa i el dolor disminueix.

Una bona circulació en els teixits és important no només per l’efecte regenerador de la sang, sinó també per ajudar a eliminar les substancies productores de fatiga i dolor muscular (àcid làctic).

Principals símptomes de la inflamació

• Eritema (vermellor)
• Inflor, edema
• Augment de la temperatura local
• Dolor
• Disfunció física

El tractament amb acupuntura genera els següents canvis en la inflamació

• Desaparició de l’eritema
• Decreixement de la inflamació/edema
• Normalització de la temperatura local
• Alleujament del dolor
• Recuperació de la funció física

El cos humà té les seves pròpies funcions antiinflamatòries, que l’acupuntura ajuda a facilitar. Bé a través del mecanisme antiinflamatori perifèric, on l’acupuntura actua estimulant el sistema nerviós sensorial. O bé a través del mecanisme antiinflamatori central, estimulant la producció de ACTH (hormona adrenocorticotròpica) de la glàndula pituïtària. Aquesta hormona augmenta la producció de cortisol de la glàndula suprarenal. El cortisol és un potent component antiinflamatori.

Adrià Coromina – acupuntor

La lumbàlgia es manifesta amb dolor a la part baixa de l’esquena, a la zona lumbar.

Causes comunes de la lumbàlgia

• La principal causa de lumbàlgia son els pinçaments i la distensió d’un o més lligaments de l’esquena, juntament amb les contractures musculars.

• Una altre causa de lumbàlgia es un disc herniat. El disc intervertebral s’hernia sortint del seu lloc entre les dues vertebres.
  La ciàtica és també una forma usual de lumbàlgia. Es dona quan el dolor es desplaça cap al maluc i les cames. L’origen d’aquest dolor és la irritació del nervi més llarg de la zona lumbar, el nervi ciàtic.

• Una causa menys reconeguda de lumbàlgia és l’estrès emocional. Molts pacients reconeixen haver passat un període d’estrès fort abans de tenir l’atac de lumbago. Un estrès emocional prolongat crea una dominància simpàtica en el sistema nerviós autònom que acaba disminuint l’aportació de sang als músculs i al teixit perifèric. Quan la circulació de la sang a la musculatura lumbar disminueix els músculs es tornen rígids, perden flexibilitat i es fatiguen fàcilment. Amb acupuntura podem activar certs punts per a corregir els desequilibris del sistema nerviós autònom. L’objectiu en aquests casos és reduir l’excessiva resposta del simpàtic i estimular el sistema parasimpàtic per tal de crear un efecte relaxant.

Els punts del sistema autònom simpàtic d’acupuntura per aconseguir aquest efecte relaxant son els següents:

26 DM (renzhong)
4 IG (hegu)
3 H (taichong)
36 E (zusanli)

Patrons comuns de lumbàlgia segons la medicina xinesa

Segons el tipus i caràcter del dolor podem classificar les lumbàlgies en tres categories:

• Dolor per dèficit: el dolor derivat per un patró de buit o dèficit energètic és de caràcter sord, crònic, i millora amb repòs.

• Dolor per estancament d’energia (qi) i sang (xue): el dolor per estancament és de caràcter intens i punxant. Dóna rigidesa muscular i empitjora amb descans.

• Dolor per obstrucció de fred-humitat: és un dolor que empitjora al matí i incrementa amb fred i clima humit. Millora amb calor local i es pot acompanyar de formigueig, inflor, edema i pesades.

Tractament de la lumbalgia amb acupuntura

El tractament de lumbàlgia amb acupuntura dependrà del diagnòstic i de la naturalesa del dolor. Quan més crònic sigui el dolor, més local serà el tractament. En casos aguts, en canvi, la majoria dels punts seleccionats es situaran en parts distals de les lumbars.

Segons la Medicina Tradicional Xinesa els meridians comunament afectats en casos de lumbàlgia son el meridià de ronyó i el meridià de la bufeta. El ronyó és l’origen de l’energia essencial del cos. L’energia dels ronyons nodreix la medul·la espinal i reforça les lumbars i els genolls. Si l’energia essencial dels ronyons es debilita, ja sigui per un sobreesforç, per edat avançada, per malaltia crònica o per una constitució pobre, els ronyons llavors no poden aportar l’energia suficient a les lumbars ni a la medul·la espinal. La musculatura i l’articulació lumbar es debiliten. I és en aquest context on un mal gest o una petita sobrecàrrega poden ser més que suficients per contracturar la musculatura o herniar els discs intervertebrals.

Els punts més importants d’acupuntura per tonificar el ronyó i reforçar les lumbars són:

23 V (shenshu)
25 V (dachangshu)
40 V (weizhong)
3 R (taixi)
7 R (fuliu)
4 Ren (guanyuan)
4 Du (mingmen)

En cas de lumbàlgia amb afectació del ciàtic un punt molt important és el 39 VB (xuanzhong) punt de reunió de la medul·la. Aquest punt afecta a la medul·la, els tendons i als ossos. Està especialment indicat en casos de problemes de dolor radicular  per dèficit de ronyó.

Tractament de la musculatura lumbar

En molts casos la lumbàlgia és fruit d’una o varies contractures de la musculatura lumbar o de la pelvis. Els músculs més recurrentment involucrats en els quadres de lumbàlgia son els següents:

• Quadratus lumborum: quan aquest múscul està contracturat dona dolor intens a sobre dels glutis. La persona afectada en casos greus adopta una postura antiàlgica, caminant amb la pelvis desviada al costat oposat a la lesió.

• Gluteus medius: una contractura a aquest múscul afecta sobretot a la zona del sacre, els glutis, o sobre al voltant del trocànter.

• Piriformis: una contractura en aquest múscul pot ser la causant d’un dolor de ciàtica, ja que en el 15% de la població el nervi ciàtic travessa el piriformis abans de seguir el seu trajecte cap a la cama.

• Erector spinae: aquest grup de músculs paral·lels a la columna poden donar, en cas d’estar contracturats, dolor i rigidesa a diferents àrees de les lumbars.

Tractaments complementaris

Altres tractaments complementaris a l’acupuntura són la moxibustió, les ventoses, l’electro-acupuntura i el calor local. Les ventoses són molt beneficials en casos d’estancament de sang i humitat. El calor local en forma de moxibustió, compreses d’aigua calenta o pegats d’herbes tenen un efecte molt marcat en lumbàlgies causades per fred o humitat.

Per a més informació sobre els tractaments de lumbàlgia amb acupuntura contacteu amb nosaltres a través del formulari de contacte o trucant al telèfon de la consulta 639 572 647.

Adrià Coromina, acupuntor i director d’Acupuntolot.

Colze de tennista  o Epicondilitis lateral es caracteritza per dolor al epicòndil lateral de l’humerus. Aquesta lesió es situa concretament en el tendó comú dels extensors. El dolor es intens i es concentra a l’epicòndil lateral del colze. Tot i ser una lesió molt comuna entre els tennistes, qualsevol persona que realitzi una activitat repetitiva -com per exemple picar amb un martell o obrir capses- pot generar una epicondilitis.

Durant les primeres setmanes de la lesió és important fer repòs i començar el tractament amb acupuntura o fisioteràpia quan abans millor. Si no es tracta a temps l’epicondilitis es pot arribar a cronificar, i el tractament llavors es molt més complicat.

Tractament d’epicondilitis o colze de tennista

El tractament consisteix en una sessió d’acupuntura setmanal. En casos aguts un parell o tres de sessions poden ser suficients. En casos més crònics, on hi ha una lesió contundent del tendó, el tractament pot allargar-se molt més, entre 1 i 3 mesos.

En l’estadi agut l’epicondilitis es tracta amb acupuntura desinflamant el tendó comú dels extensors i l’articulació del colze. Un cop ha disminuït la inflamació, el següent pas és alliberar la musculatura contracturada. Si no es desfan les contractures musculars, els músculs del colze continuen pressionant el tendó creant una inflamació permanent. Els músculs més associats amb l’epicondilitis lateral son el supinator, extensor carpi radialis brevis i extensor digitorum communis.

Amb acupuntura l’epicondilitis lateral (o colze de tennista) afecta el meridià de l’intestí gruixut (IG) i el meridià del triple recalentador (TR).  Els punts més importants són els situats directament sobre del colze: el 10 IG (shousanli) i 11 IG (quchi). El tractament d’acupuntura s’acompanya en molts casos de moxisbustió directe a l’agulla, per ajudar a activar i regenerar el tendó.

Estimulació del nervi radial

En casos d’epicondilitis crònica es important estimular el nervi radial a través dels següents punts:

10 IG (shousanli)
11 IG (quchi)
5 P (chize)
6 TR (shigou)
5 TR (waiguan)
8 TR (sanyangluo)
9 TR (sidu)

El punt 34 VB (yanglingquan), punt de reunió dels tendons, es puntura mentre el pacient proba d’exercitar i obrir l’articulació, en casos on es troba una marcada restricció de la mobilitat.

Tractament dels músculs/tendons afectats

Altres tendons/músculs que s’inserten en l’epicòndil lateral  que poden estar inflamats (juntament amb el seu punt d’acupuntura més proper) son els següents:

Extensor digitorum communis – 8 TR (sangyangluo), 9 TR (sidu)
Extensor digiti quinti – 9 TR (sidu), 7 TR (huizong)
Extensor carpi ulnaris – 9 TR (sidu), 7 TR (huizong)
Extensor carpi radialis brevis – 10 IG (shousanli), 11 IG (quchi)
Supinator – 11 IG (quchi), 5 P (chize)
Anconeus – 11 IG (quchi), 5 P (chize)

Depenen dels tendons/músculs involucrats en la lesió es poden afegir algun d’aquest punts citats anteriorment.

Tractament per reduïr la inflamació

Amb inflamació severa es pot aplicar electro als següents punts d’acupuntura:

11 IG (quchi)
10 IG (shousanli)
12 IG (zhouliao)
10 TR (tianjing)
5 P (chize)

Si la inflamació és més crònica (inflamació parasimpàtica) el tractament d’acupuntura es combina amb moxibustió directe sobre un preparat d’herbes. Aquesta tècnica és especialment útil quan el dolor articular empitjora amb el fred i amb els canvis de temps.

Amb adhesions es sol combinar el tractament d’acupuntura amb teràpia manual xinesa (el massatge TUINA).

Per a més informació sobre el tractament de l’epicondilitis lateral contacteu amb nosaltres a través del formulari de contacte o truqueu al telèfon de la consulta.

Adrià Coromina – Acupuntor.

La paraula claudicació prove del llatí “coixejar”.  La claudicació intermitent dona un dolor de rampa a la cama durant activitat, sobretot al caminar.

El dolor és causat per la falta de reg sanguini a les cames degut a la obstrucció de les arteries. És un dolor intermitent ja que millora amb repòs, normalment entre 3 i 5 minuts. Degut a que la persona afectada s’ha d’anar parant, també s’anomena el “síndrome de l’aparador”, o del mirador d’aparadors.

Com que la arteria més freqüentment afectada es la poplitea, els símptomes més comuns son dolor i rampa dels bessons. També és possible sentir cansament o dolor de les cames i els glutis. Al estar afectada la circulació, els peus poden experimentar formigueix, sensació de fredor, perdua de massa muscular, ulceres que no milloren…

Amb acupuntura es tracta la claudicació intermitent a través d’uns punts especials per activar la circulació de la sang. Es indispensable, però,  que el pacient deixi el tabac, segueixi una dieta baixa en colesterol i practiqui exercisi regularment.

Els punts d’acupuntura que tenen una acció general sobre la sang son:

6 Melsa (sanyinjiao)
10 Melsa (xuehai)
17 Bufeta (geshu)
11 Bufeta (dashu)
37 Estómac (shangjuxu)
39 Estómac (xiajuxu)

Punts d’acupuntura més locals per l’arteria femoral i poplitea son:

12 Melsa (chongmen), situat al lateral de l’arteria femoral
31 Estómac (biguan)
40 Bufeta (weizhong), situat per sobre l’arteria poplitea
55 Bufeta (heyang)
57 Bufeta  (chengshan)

També amb acupuntura es tracta la musculatura afectada, normalment els gastrocnemis, els glutis i els solis. Contractures en aquests músculs provoquen rigidès i dolor local, i dificulten encara més la circulació arterial.

Acupuntura és una teràpia alternativa molt eficaç per a tractar la claudicació intermitent. Combinada amb una dieta rica en fibra i baixa en colesterol, exercici regular i estiraments de la musculatura afectada, l’acupuntura pot tenir els seus efectes en molt poques sessions. Logicament, quan més forta sigui l’obstrucció, més dificil serà d’aconseguir resultats ràpids. Si el pacient experimenta dolor en repòs, no tant sols al caminar, significa que la obstrucció arterial és més severa i el tractament requereix més temps.

Adrià Coromina, acupuntor.
Per a més informació sobre el tractament del “síndrome de l’aparador” contacteu amb nosaltres a través del formulari de contacte o truqueu al telèfon de la consulta.

L’acne vulgaris es manifesta amb granets vermells amb supuració blanca-groguenca. Afecta majorment a la cara, coll, pit i a la part alta de l’esquena. Els granets s’enfosqueixen un cop han deixat de supurar, formant-se cicatrius profundes que perduren, fent la pell més irregular. Aquestes cicatrius post-inflamatories poden arribar a durar un any o més.

Afecta generalment als adolescents, i acaba desapareixent amb la maduresa. Segons la medecina moderna l’acne es una patologia inflamatòria de la pell causada per una infecció bacteriana.

El principal problema alhora de tractar l’acne es la pell greixosa i la conseqüent producció excessiva de secrecions de les glàndules sebàcies, que combinat amb les cèlules mortes de la pell, bloquegen el fol·lícul pilós.

No tothom que té la pell greixosa té acne. Els problemes comencen quan no s’eliminen bé les secrecions sebàcies i aquestes es queden sota de la pell, causant el que en la medicina tradicional xinesa s’anomena un estancament d’humitat. Segons la medicina xinesa la melsa produeix humitat quan no metabolitza bé els aliments. Una dieta rica en aliments productors d’humitat – sucres refinats, productes làctics, menjars greixosos i fregits, grans àpats al vespres…- provoca un augment d’humitat del digestiu. Aquesta humitat puja als pulmons i es condensa a la pell, manifestant-se en un augment de les secrecions sebàcies.

La medicina tradicional xinesa diagnostica l’acne segons com es manifesta a la pell:

• Pell greixosa i dura: humitat en el pulmó i la melsa.
• Cicatrius profundes que perduren, causant una pell irregular: dèficit de yin.
• Mala eliminació de la pell: dèficit de qi de pulmó – intestí gros.
• Inflamació recurrent: excés de yang de pulmó.

Amb acupuntura es tracta l’acne en base al diagnòstic del pacient. Per exemple, amb un acne que deixi moltes cicatrius es posen agulles en els punts d’acupuntura que ajuden a tonificar el yin… A més es punxa  a nivell local per activar la circulació de la sang i reduir la inflamació. És molt aconsellable també  regular el digestiu, sobretot a nivell d’intestins, ja que en molts casos d’acne els problemes de restrenyiment empitjoren el quadre.

Per a més informació truqueu al telèfon de la consulta: 639572647 o escriviu un e-mail a través del formulari de contacte.

Adria Coromina – acupuntor

La terapia herbal xinesa es una de les modalitats més importants utilitzades en la medicina tradicional xinesa (MTX).

Cada formula herbal es un cocktail amb diferents herbes preescrites segons el diagnòstic de cada pacient. Un paquet d’herbes es cou durant una hora aproximadament.

El terapeuta normalment disenya la fòrmula usant un o dos ingredients que actuen directament contra l’enfermetat. Llavors s’hi afegeixen altres ingredients per acabar d’ajustar la fòrmula a la condicio yin/yang del pacient.

A vegades, s’afegeixen ingredients per contrarrestar la toxicitat o els efectes secundaris dels principals ingredients. Algunes herbes necessiten altres ingredients com a catalitzadors ja que del contrari serien inactives.

Al contrari dels medicaments occidentals, l’equilibri i l’interaccio de tots els ingredients es considera molt mes important que els efectes d’una herba individual.

La farmacopea xinesa tot sovint incorpora ingredients de totes les parts de les plantes usades, les fulles, el tronc, la flor, l’arrel, i també ingredients derivats d’animals i minerals.

Tambe conegut tradicionalment com massatge An Mo (pressionar- friccionar).
El massatge Tui Na (empenyer- pessigar) apareix representat primer en el ossos oraculars de la Dinastia Shang i figura com a disciplina en el Col.legi Medical Imperial a partir del segle VI.

Basat en la mateixa teoria dels meridians d’acupuntura, el massatge tuina i les manipulacions associades tenen com a objectiu restablir la harmonia i el lliure fluxe de Qi en els canals, ajudant a la recuperació dels trastorns superficials o més profunds.

El metode d’estimulació a traves del massatge tuina es basa en una serie de moviments de pressió, fricció, empenyer, pessigar… aplicats als muscles, tendons i lligaments.

Les manipulacions s’apliquen directament en les zones contracturades o de bloqueig per una millor recuperacio de determinats trastorns musculoesqueletics, trastorns crònics digestius, respiratoris, trastorns relacionats amb un estat d’estrès…

Recomanem el tuina per:

* Alteracions de l’aparell locomotor: Lumbàlgies, ciàtiques,cervicàlgies, hernia discal.
* Desequilibris psicosomatics: cefalees, migranyes, vertigen.
* Problemes en el organs interns: digestius, respiratoris, renals.
* Per mantenir un bon estat de salud general.

El tuina es practica sobre una camilla. Depenen del cas a tractar i de la regularitat dels tractaments, el massatge pot durar 20 min o 40 min.

Aliments beneficiosos per l’acne:

• Els cereals integrals i les verdures al vapor son la millor opció per eliminar l’acne.

• Tots els aliments que continguin beta-carotè / provitamina A són especialment bons ja que milloren el procés inflamatori lligat a l’acne. Alguns aliments de color groc-taronja i verd que inclouen beta-carotè: pastanaga, carabasses, verdures de fulla verda com els espinacs, bledes, rucula… Tots els aliments verds són rics en clorofil·la, que purifica la sang de les toxines que causen les erupcions en la pell.

• Menjar sovint arròs integral, que depura i enforteix el cos i la pell.

• Les algues marines (algues) es recomanen per a ús regular, sobretot pel seu efecte anti-tòxic.

• Cuinar fesol mungo (soja verda mungo) i els fesols azuki, que són diürètics i depuratius.

• Llesques de cogombre sense pelar de tant en tant tenen un efecte depuratiu i refresquen la pell.

• Molt recomanat en casos d’acné són els brots d’alfals i els brots de soja.

• Si voleu utilitzar productes lactis, millor els derivats de la llet de cabra, o de llet vegetal.

• Cuinar al vapor tant com sigui possible.

Aliments perjudicials per l’acne:

• Els aliments picants (també compte amb els potenciadors del sabor com el quètxup, la maionesa, etc…).

• Els aliments grassos (utilitzar bon oli d’oliva o oli de sèsam sense refinar).

• Tots els dolços (sucre, pastissos, …).

• Els cítrics (no beure suc de taronja!).

• El marisc (ostres, gambes, arengades …)

• Alcohol, refrescs (coca-cola, etc … = sucre!) i tabac…

• Fast food (Mac Donalds…).

• Reduir al màxim els productes derivats de farines blanques refinades (pa, pasta, etc).

• Tots els derivats de la llet de vaca.

• Carn vermella com la vedella o el xai.

• No fregir (o fregir amb molt d’oli), no barbacoa!!

Incrementa la teva salut i vitalitat.
Reforça el cos i el sistema immunològic.
Embelleix la pel i el cabell, redueix la cel·lulitis.
Perd el pes sobrant.

El digestiu

El sistema digestiu funciona com un foc.

Quan hi tires aliments freds (com amanides, iogurt, refrescs…) aquest “foc” del digestiu ha de fer un esforç addicional per a seguir cremant (metabolitzant) i a vegades es satura.

Aquest esforç addicional que li suposa al cos escalfar el menjar fred gasta molta energia. Per això la gent es troba cansada o es sent pesada després dels àpats.

Amb el temps el sistema digestiu acaba debilitant-se i comença a funcionar malament. El cos reacciona amb sobrepès, cames inflades, cel·lulitis, cansament, diarrea, restrenyiment,…

Què és un àpat energètic?

Un àpat preparat d’acord la dietètica xinesa té en consideració l’estació, la salut del pacient, la composició de cada plat, el color dels ingredients…

Per exemple, si el cuiner sap que tens hipertensió (excés de Yang), descartarà donar-te aliments de naturalesa Yang com carn de porc, fregits, dolços o alcohol. En canvi, et donara aliments neutrals o Yin: com arròs, cereals, vegetals… i procurarà servir-te el menjar en una atmosfera relaxant i refrescant.

Com que la digestió implica cuinar els aliments, la dietoteràpia xinesa recomana menjar aliments calents i cuinats, ben mastegats, acompanyats d’una beguda calenta i, sobretot, no menjar més del compte.

• Cuina el menjar

No abusis del menjar cru (sobretot al hivern!)
No mengis amanides per sopar ni tampoc n’abusis a l’hivern.
El menjar fred inhibeix el metabolisme, disminueix la vitalitat i augmenta la retenció de líquids, portant al sobrepès.

• Menja amb regularitat

Prepara’t un esmorzar calent i nutritiu cada mati.
De 8 a 11 hores del matí es quan el cos absorbeix el màxim de nutrients. No esmorzar comporta a la llarga un debilitament crònic del sistema digestiu.
Exemples: Cereals amb aigua o llet calenta, torrades, sopa d’arròs…

• Procura sopar aviat i lleuger

Per sopar és millor no menjar res cru com fruita, amanida, o iogurt. Al vespre el sistema digestiu demana repòs. Menja alguna cosa lleugera i, el més important, calent!!!
Atipar-se per sopar només serveix per dormir malament i despertar-se amb nàusea i distensió abdominal.
Per sopar una sopa, així de sencill.

• Redueix el consum de productes làctics

El consum excessiu de productes làctics debilita el sistema digestiu, provocant la pèrdua de vitalitat, l’increment de mucositat i obesitat.

• Res de begudes fredes!

Ni tan sols a l’estiu.
Les begudes fredes de nevera són especialment dolentes per a les persones obeses i per als nens (gelats també), ja que debiliten (apaguen) el foc energètic del digestiu. El millor es beure infusions o, simplement, aigua calenta.
Infusions de fonoll, comí, anís o gengibre fresc, ajuden a la digestió.

• Aliments frescs i cuinats

El menjar fresc cuinat es més saludable i nutritiu que qualsevol producte pre-cuinat d’avui en dia. El menjar cuinat amb el microones destrueix els nutrients del menjar.
El menjar congelat (també carn i peix congelats) es més pesat de digerir ja que els nutrients vitals han set aniquilats. A més provoquen somnolència després del àpats i tendècia a la obesitat.
Redueix el consum d’entrepans, sobretot els freds.

• Menja més cereals integrals

L’arròs integral es fàcil de digerir i no restreny.
El mill (mijo) reforça el digestiu, tracta la cel·lulitis i la retenció de líquids.

• La sopa i el brou

Sopes o brous de carn amb ossos cuinats durant hores (com ara estofats) tonifiquen la sang i l’energia.
Per als vegetarians brous amb molta pastanaga i gingebre tenen un efecte similar.

• Poca carn i de qualitat

Menja porcions petites de carn, ben cuinada i amanida.
Les espècies redueixen la toxicitat de la carn i la fan més digerible.
Es molt recomanable comprar carn de bona qualitat, ecològica i de pagès. Consumir només carn empaquetada de supermercat es un atemptat a la salut.

• Fruita del temps i productes locals

A l’hivern i en temps fred es millor escalfar la fruita, com ara pomes al forn amb canyella, o pera amb vainilla. Kiwis o plàtans a l’hivern produeixen mucositat i refreden el cos.

• Redueix el consum de dolços i sucre blanc

Com a substitut es pot endolcir amb sucre de canya, mel, xarop d’arç o agave, melassa.

• Especies aromàtiques ajuden a la digestió

Per exemple l’all, gingebre, pebre, guindilla, romaní, farigola…

• Menja fins estar satisfet, no saturat

Atipar-se fins que un ja no pot més força el digestiu i produeix una acumulació d’aliments que dona peu a moltes malalties.

El cos esta més preparat per a combatre la carència d’aliments que la sobre-alimentació.
Com tothom be sap, en el món desenvolupat es menja el doble del que realment es necessita.

• Cuida l’ambient a la taula

Un àpat calmat i amistós, sense discussions ni baralles.

Només menja! Res de llegir, televisió o telèfon!! La sang ha de estar a l’estòmag i als intestins per a poder digerir bé, no al cap ni als ulls.

• Gaudeix del que menges.